Curiosament, el que va fer caure a Felipe González del poder -a banda de la corrupció- va ser el GAL, o sigui, la lluita il·legal contra el terrorisme; també en el cas d'Aznar ha estat el terrorisme que ha combatut d'una forma tan insistent que no va dubtar a l'hora d'involucrar-nos en una guerra il·legal i injusta. Després de la Transició, hem viscut situacions anàlogues de tensió entre els dos partits, d'això no hi ha cap dubte. Abans que el PP pugés al poder, l'any 1996, no hi havia dia que no sortís alguna qüestió relacionada amb el desgovern del PSOE.

Fent una visió retrospectiva, me n'adono que, fins ara, tots els partits que han aconseguit arribar al govern l'han perdut no tant pel bon paper que hagi fet l'oposició sinó perquè el Govern de torn ho ha fet fatal. Aquests darrers dies ha passat al mateix amb el PP. Personalment, em sento feliç de ser català i m'agradaria formar part d'una federació de pobles en el marc d'una República Ibèrica. Aquesta és la conclusió sobre el que està passant.

Quan la manipulació o la desinformació es converteixen en una estratègia, es deixa de mirar a la societat i el poder es transforma en una màquina de destrucció de consciències. També succeeix el mateix quan el projecte del Govern passa exclusivament per assegurar la seva permanència, aleshores desapareix la capacitat per servir a un país. La lluita per tenir el poder i per no perdre'l fa que qualsevol cosa sigui vàlida si és útil, i és aleshores quan el Govern perd tota la seva vàlua social. Les democràcies són pobres, i si estan mal fetes són sistemes anacrònics, però les societats se solen moure al seu redós. No tothom té les intuïcions i la informació necessàries per desplaçar del poder els poderosos, però, de cop i volta, el ciutadà es fa conscient que hi ha quelcom que no funciona i que està fent perillar la convivència, llavors és quan s'activa el mecanisme de supervivència i es dispara l'opinió.

I allò que semblava ser tan sòlid és engolit pels humans. Això és el que ha passat, i el que molts de nosaltres volíem que passés durant aquests darrers anys de falsa democràcia política. Sabem que a Espanya no necessitem majories absolutes per allò que el poder és corrupte per naturalesa i que el poder absolut és absolutament corrupte. Cal veure si aprendrem la lliçó.

No votem a il·luminats que ens deixin fora de la discussió social i política, no votem a messies que ens assegurin que transformaran el món en quatre dies. Votem a la racionalitat, votem amb el cap i lluitem per ser crítics. Pensem que fins ara, els polítics que ens han governat han estat bastant dolents o pitjors. Exigim als que vénen que treballin bé, sinó els fotrem al carrer. Cap confiança, només exigència. No se'ls ha de deixar passar ni una.La garantia d'una societat més justa és a les nostres mans, i no només per anar a votar, sinó per exigir diàriament als polítics que hem votat que compleixin el que han dit. Si no ho fem així, estem fotuts. Tots en guàrdia, ara és hora d'estar alerta. Satisfacció pel canvi de Govern que molts de nosaltres desitjaríem que fos un autèntic canvi i no solament un miratge de primavera. Exigència, però també autoexigència; això és tot el que podem fer per millorar les nostres relacions. Tot el que podem fer per transformar la nostra realitat quotidiana.